Atès que tota
comunitat nacional té dret a decidir de manera lliure la seva condició política
i aconseguir llur desenvolupament
econòmic, social i cultural propi.
Atès que la
realitat nacional de Catalunya, s’expressa a partir d’una llengua, una cultura
i les institucions pròpies, que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva
història. I que l’existència d’aquesta realitat nacional diferenciada ha estat
reconeguda, fins i tot, a l’empara de l’article segon de la Constitució
espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan
parla del dret a l’autonomia.
Atès que el dret
a l’autodeterminació dels pobles ha estat reconegut a diferents pactes
internacionals, ratificats pel propi Estat espanyol. Com per exemple el Pacte
Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966 o la Declaració Dels Drets
Humans de les Nacions Unides de 1970.
Atès que el dret
a la lliure determinació és un dret democràtic que ha de tenir reconeguda la
ciutadania, per a decidir sobre el seu present i el seu futur com a col·lectiu.
Donant-se el cas que comunitats nacionals com Noruega, en el 1905, o el Quebec,
en el 1980 i el 1995, ja han exercit aquest dret, o altres es plantegen
convocatòries en els propers anys, com Puerto Rico, el proper mes de novembre,
o Escòcia, per a finals del 2014.
Atès que la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l’Estatut d’Autonomia va representar un trencament del pacte constitucional i
la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum.
D’aquesta manera el Tribunal confirmava el fracàs de la Constitució com a
instrument d’encaix de Catalunya amb Espanya i l’esgotament de l’autonomisme. A
aquest fet se suma el procés de recentralització de poder cap a l’Estat al que
estem assistint, impulsat pel PP.
Atès que la
recent manifestació a Barcelona, de l’11 de setembre de 2012, és la expressió
inequívoca de la voluntat d’una part molt important de la ciutadania de
Catalunya de pertinença a una realitat nacional pròpia i de demanda per poder
decidir la seva pròpia realitat política com a
nació en el marc de la Unió Europea.
Atès que en la reunió celebrada el 20 de setembre de 2012 a Madrid entre
el president del govern de l’Estat espanyol i el president de la Generalitat de
Catalunya sobre el mandat del Parlament de Catalunya entorn la proposta de
pacte fiscal, ha resultat de nou decebedora atesa la resposta negativa a la
proposta de Catalunya.
Atès que el poble
de Catalunya té el dret a exercir el seu
dret a l’autodeterminació i decidir com vol relacionar-se amb la resta de
pobles de l’Estat, Europa i el món.
Atès, que tot i
que la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació no està reconeguda per
la Constitució espanyola, la
Carta Magna ja ha estat modificada en diferents ocasions, per
adherir-se a la UE o, darrerament i de manera exprés per incloure el principi
d’estabilitat pressupostària. Aquests fets farien incomprensible que es negui
la possibilitat de contemplar una nova reforma que reconegui el dret a decidir
dels pobles de l’Estat, quan una part molt important del poble de Catalunya
l’està demandant.
Per
tot això el ple de l’Ajuntament de Blanes aprova els
acords següents:
Primer.-Manifestar
el ple suport de l’ajuntament de
Blanes a totes aquelles
iniciatives de la societat civil i institucions que fomentin la informació, el
treball i la concreció de l’exercici al dret a l’autodeterminació del poble
català.
Segon.-
Demanar als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats
que iniciïn els tràmits per a la
modificació de la Constitució espanyola, que faci possible la realització de la
consulta d’autodeterminació a Catalunya.
Tercer.- Demanar
als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya que
impulsin els tràmits per obrir el procés per a la celebració d’una consulta
d’autodeterminació del poble català.
Quart.- Demanar al Govern de Catalunya que iniciï converses amb tots els
grups parlamentaris , els agents socials i les entitats més
representatives de la societat civil per assolir un Acord Nacional per
l’exercici del dret a decidir.
Cinquè.- Demanar als
mitjans de comunicació de titularitat pública, tant de l’Estat com de la
Generalitat, l’exercici de la seva funció informativa en un marc d’estricta
neutralitat i pluralitat informativa envers les diferents opcions plantejades
en una futura consulta d’autodeterminació.
Sisè.- Trametre
els presents acords al govern de la Generalitat de Catalunya, als grups
parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats i del
Senat, als grups del Parlament europeu i a les entitats del municipi.
Blanes, 27 de setembre de 2012
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada