Perquè les segones residències paguen (i han de pagar) més car l’aigua?

Protesta dels veins de 2es residències davant l'Ajuntament de Blanes

Les darreres setmanes s’ha iniciat un moviment organitzat per part dels nostres conciutadans i veïns de segones i terceres residències, en contra de la discriminació en els rebuts de l’aigua a aquest col·lectiu, que paguen uns 10€/mes més car l’aigua, fet pel qual s’han rebel·lat i demanen que se’ls equipari la tarifa, fet pel qual es manifesten cada dissabte a la tarda davant l’Ajuntament de Blanes. Però, en realitat paguen més que els ciutadans empadronats i de primera residència a Blanes? És realment injust que paguin una mica més car l’aigua?

Entrem en context. Blanes és una vila amb aproximadament uns 30.000 habitatges construïts (dels quals primera residència representen el 48%) i que, si prenguéssim una mitjana d’ocupació d’uns 3 habitants/habitatge, ens donaria un muntant de 90.000 habitants de capacitat amb aquest parc d’habitatges.

Com tots sabem, Blanes és una vila d’uns 40.000 habitants empadronats, tot i que hi viuen (sense estar empadronats) uns 15.000 habitants més, per tant, prop de 55.000 habitants reals, i els caps de setmana, en plena ocupació de les segones residències, arriba a aquests 90.000 habitants. I si arribem a sumar el parc hoteler i càmpings, parlem de una capacitat total d’acollida de gairebé 125.000 persones.

Què volen dir tots aquests números? Doncs que, en resum i a grosso modo tenim 40.000 habitants empadronats, que paguen impostos i contribueixen a pagar els serveis sobredimensionats durant tot l’any per poder acollir, durant 2 mesos, a quasi el triple de població, és a dir que 40.000 habitants paguen els serveis i condicionaments urbans d’una ciutat de 125.000.

Els Ajuntaments, a més dels impostos directes i indirectes propis (principalment l’IBI i taxes), reben una part d’aportacions de l’Estat (uns 8 milions d’€) i la Generalitat en funció de la població (per exemple, si s’empadronessin una part d’aquests ciutadans que viuen a diari a Blanes sense estar censats, arribaríem als 50.000 habitants i per tant entraríem a subvencions pel transport públic, i podríem tenir més i millors serveis). Això vol dir que oficialment comptuen només els empadronats. I aquí és on sorgeix el “drama” dels comptes municipals: Blanes no cobra de l’Estat pels ciutadans de 2a i 3a residència, sino que ho cobren els Ajuntaments on estan empadronats (principalment Barcelona i àrea metropolitana), amb el qual els hi hem de cobrir uns serveis obligatoris (neteja de platges, reforç de policia, neteja de carrers, sanitat, manteniment de carrers, clavegueram, aigua potable) sense que l’Estat ens ajudi per acollir-los.

D’aquí sorgeix aquesta discriminació en taxes i preus que regula l’Ajuntament de Blanes, on se’ls aplica un diferencial més alt per tal de compensar (en una molt petita part) aquests sobrecostos que ells mateixos generen.

Per a què ens entenguem: parlem de l’abastament d’aigua potable. Com alguns blanencs van poder llegir, la dessaladora de Blanes va estar aturada aquest hivern, ja que amb el consum tant reduït que hi ha, ens podem abastir dels pous de captació de la Tordera. Però, vam haver de construir una gran (i costosa) dessaladora per poder abastir tot el gran volum de població que acollim a l’estiu, la qual cosa genera un gran sobrecost, i és que l’extracció d’1 m3 d’aigua de pous, costa 1,1 kwh, en canvi, dessalar 1 m3 d’aigua, en consumeix 3,5 kwh, un sobrecost que paguem tots els blanencs que, si no fos per aquest increment de població, no hauríem de pagar.

El mateix podríem parlar dels dipòsit de Santa Bàrbara o els de Quatre Vents, unes construccions molt més grans (i per tant, costoses) del què ens caldria per abastar els 40.000 habitants, doncs estan predimensionades per a 125.000 habitants. I així podríem continuar amb la potabilitzadora, la depuradora, xarxa de clavegueram, etc...

És a dir, que fins i tot, aquest diferencial que paguen, no arriba ni tant sols a compensar els sobrecostos que generen per l’Ajuntament i fins i tot, els ciutadans de primera residència (els blanencs censats, els 40.000), estem pagant vora un 30% l’aigua més cara del què ens costaria amb unes infraestructures dimensionades només per nosaltres.

Vol dir això que hauríem de fer fora els veïns de 2a i 3a residència? I tant que no!! Estem molt contents d’acollir i compartir la nostra vila, ens omplen terrasses, bars i botigues, però parlem d’entendre els costos, i d’intentar repartir-los amb el màxim de justícia entre els seus usuaris, en un article, aquest, que pretén tant sols que aquests nostres conciutadans que es manifesten cada dissabte, entenguin perquè paguen (i han de pagar) un xic més que els empadronats al poble, ja que, l’alternativa, com recentment l’Equip de Govern del PSC ha proposat, seria reduir aquesta discriminació a costa que els blanencs paguéssim  encara molt més cara l’aigua del que ja la paguem.

Per Víctor Catalan, regidor per ICV l’Ajuntament de Blanes, estudiant d’Arquitectura Superior i Urbanisme, (Serveis i Condicionaments Urbans). Article publicat a la revista local "celobert"